Per: Tere Gómez

Tere Gómez — Thu, 23 Sep 2010 15:46:01 +0000

Hola,
Escribo desde México (leo muy bien el catalán pero no lo escribo).
Añadiría que el ejército es parte del problema no sólo por los recuros que consume sino porque en muchos casos cometen directamente violaciones a los derechos humanos. Esto ha sido documentado en México, la Comisión Nacional de Derechos Humanos ha emitido recomendaciones al respecto (no tiene carácter vinculatorio) y los hechos han sido denunciados por organismos internacionales de derechos humanos. El gobierno, por supuesto, no lo reconoce.
Adicionalmente, en los últimos años el gobierno ha atribuido al ejército funciones policiales de combate al narcotráfico, con resultados perversos: aumento de la corrupción, deslegitimación de la policía (o de la legitimidad restante), traslape de funciones, incremento del mercado negro de armas, mayor ruptura del tejido social… entre otros. Y por supuesto, con resultados ineficaces.

Per: alfonsbanda

alfonsbanda — Tue, 21 Sep 2010 09:42:33 +0000

Gr�cies Quico! Me’n vaig cap a Castil de Lences, La Bureva, (Burgos)

Fins el dimecres 29

Per: Quico Gusi

Quico Gusi — Tue, 21 Sep 2010 08:25:00 +0000

Articles com aquests, son els que et donen ànims per a continuar la feina continuada ,a vegades feixuga ,però sempre productiva, per anar construïnt la cultura de pau..

Com tú mateix vas dir una vegada, parlant d’un altre tema, “Ho hem aconsseguit ,perqué ho veiem impossible d’assolir”

Per: Anna Hernandez Sanz

Anna Hernandez Sanz — Sun, 19 Sep 2010 16:45:55 +0000

Quan he començat a llegir el teu article, he pensat “no pot ser, l´Alfons s´ha oblidat alguna cosa, se li ha passat per alt tot el que està passant a la zona que li podríem anomenar indoasiàtica, o sigui, Pakistan, Afghanistan, o fins i tot, a l´altra banda, a Cuba, o a Mali, Nigèria, Sudan, Angola, etc”. Sort, que al final, has fet un breu comentari sobre l´imperialisme militar existent a l´Iraq. L´optimisme que desprèn el teu article, i que és just el que es necessita avui en dia, ésser positiu sobre totes les coses, es fa foc d´encenalls en la realitat que jo visc. Sí, estem en un nou segle, el XXI, i potser ha crescut la intel.ligència humana, i la tecnologia estretègica; o potser hem necessitat crèixer per a no acabar en un caos total de violència, egoisme, injustícia, i tot el que representa la NO-PAU. Però, hi ha molts dictadors, encara, que retroalimenten els seus peons, que són la policia i que és l´exèrcit. Per posar un cas: Zardari, president del Pakistan, va pujar al poder perquè, juntament amb els militars, va assassinar a la seva pròpia esposa Benazir Buttho -sota la farsa que havia estat un terrorista suïcida l´artífex de la tràgica mort de la presidenta-. I per què? I tornem al tema dels dictadors: als EUA els hi interessava aquest polític-titella per a continuar dominant Pakistan, i enfortir el seu exèrcit, -seguint amb el seu devastador comerç armamentístic-, per tenir controlada la riquesa petroliera de la Vall del SWAT -i de pas, dir que estan fent una campanya contra els suposats terroristes “talibans” (aquí ja entraríem en temes religiosos, però “Ara no toca”, com va dir en Pujol). Això és només un exemple. D´altra banda, i ho sé perquè visc molt d´aprop la realitat pakistaní, bengalí, nepalí, i tinc amics d´aquests països, ser policia o militar al Pakistan és tenir una feina assegurada, una mínima qualitat de vida…Els oficis (fusters, electricistes, calderers, constructors, mecànics); les professions (metges, professors, informàtics), no valen res, són sinònims d´”immigració”. Aleshores, es presenta el gran dilema: com eliminar aquests dictadors, que fan forta la seva defensa militar, que a la vegada està integrada per persones humanes, que no tenen altra forma de guanyar-se el pa raonablement, sinó és essent policies, soldats, etc. Caldria acabar amb aquestes ments imperialistes, i a la vegada, començar a desenvolupar la cultura de la formació, de l´educació, de l´alfabetització, de la defensa de la dona, etc…, i deixar de banda els radicalismes religiosos i econòmics, i també no creure en les històries de fantasmes que ens expliquen l´altre mena de dictadors del món més desenvolupat, que són els de sempre, i que bé que els coneixem.
Perdó, però ara he sigut jo que he fet una exaltació del que seria ideal. Deu ser, perquè tenim la possibilitat de la llibertat, i ens podem il.lusionar. Però, en la praxis, s´acaba el positivisme, i torno a donar voltes pensant com es pot arribar a una solució.
Anna Hernandez Sanz

Comentaris a: La perillosa inutilitat dels exèrcits

Per: Tere Gómez

Per: alfonsbanda

Per: Quico Gusi

Per: Anna Hernandez Sanz