L'ombra de la Pau

 Convocats a la gesta hi acudirem nets de cor i amb paraula desarmada.  Festivament organitzats, sí; impecables en les formes, també; sòlids en el compromís amb la veritat i amb el del costat; flexibles en el diàleg per poder anar més enllà.  Generadors de novetat,  conservant astutament la ingenuïtat. I en ordre respectuós. Primer de tot, precedint tothom, van els poetes, i els místics, en els que honorem aquells que ja han estat onsevulla que arribem. Després, al capdavant del poble, van aquelles i aquells que el serveixen; havent  escoltat el cant l’han transmès amb fidelitat i eficàcia. Darrera d’ells ens situarem tots nosaltres. No som els millors, però som el poble. Sense nosaltres no hi ha gesta, ni festa per anunciar-la o per celebrar-la. I, ja al final, cal que se situïn els penitents: corruptes, aprofitats, polítics d’ells mateixos, vells perplexos o joves  pocasoltes i altres que també són nostres. I entre tots elevarem un clam: in, indé, independencià!

This entry was posted on setembre 9, 2013 at 12:17 pm and is filed under societat civil . You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.