Polítiques públiques de pau

La implantació de la cultura de pau és un procés transformador tendent a l’eradicació de la violència sociopolítica. Imaginar aquesta transformació, i impulsar-la, és funció dels ciutadans, però han d’exigir a la societat oficial una creixent implicació en el procés. Hi ha mecanismes de canvi molt poderosos dels quals només la societat oficial té la clau. És des d’aquesta postura que la Fundació per la Pau fa, en ocasió de cada convocatòria electoral, un conjunt de propostes adreçades a les forces polítiques. L’objectiu és reclamar unes polítiques públiques de pau més ambicioses.

Amb vista a les properes eleccions se’ls recorda un cop més que “el govern i el Parlament català han d’assumir la construcció d’una cultura de pau com un repte essencial de futur”. I se’ls suggereixen punts concrets per aprofundir en la política pública catalana al servei de la pau: mantenir el suport a l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) així com la seva independència, assumir el compromís que va suposar la creació del Consell Català de Foment de la Pau i unificar les diverses instàncies governamentals (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans) que donen suport al foment de la pau.

El Parlament i el govern, se’ls recorda, han d’assumir un paper molt més actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violència així com en la denúncia dels que la promouen i l’executen. Han d’esdevenir agents de la desmilitarització de l’economia, de la recerca i de la seguretat, impulsant la reducció de la despesa militar i la disminució progressiva de la recerca científica militar. I el seu suport als processos internacionals actualment oberts per a la regulació del comerç mundial d’armes i per al control sobre les armes lleugeres. Finalment el document afirma que seria profundament contradictori amb la voluntat de fomentar la pau, el desenvolupament o establiment d’indústria militar. En aquesta mateixa línia cal alliberar de la presència militar totes les activitats de lleure i formació.

La reacció dels partits, en rebre la proposta, és diversa. Alguna és de silenci a l’establiment de diàleg, però val a dir que més d’un cop alguna de les propostes ha estat integrada en algun dels programes electorals.

Publicat a El Punt el 31/VIII/2010

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 139 other followers

%d bloggers like this: