Amb vista a les properes eleccions se’ls recorda un cop més que “el govern i el Parlament català han d’assumir la construcció d’una cultura de pau com un repte essencial de futur”. I se’ls suggereixen punts concrets per aprofundir en la política pública catalana al servei de la pau: mantenir el suport a l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) així com la seva independència, assumir el compromís que va suposar la creació del Consell Català de Foment de la Pau i unificar les diverses instàncies governamentals (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans) que donen suport al foment de la pau.
El Parlament i el govern, se’ls recorda, han d’assumir un paper molt més actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violència així com en la denúncia dels que la promouen i l’executen. Han d’esdevenir agents de la desmilitarització de l’economia, de la recerca i de la seguretat, impulsant la reducció de la despesa militar i la disminució progressiva de la recerca científica militar. I el seu suport als processos internacionals actualment oberts per a la regulació del comerç mundial d’armes i per al control sobre les armes lleugeres. Finalment el document afirma que seria profundament contradictori amb la voluntat de fomentar la pau, el desenvolupament o establiment d’indústria militar. En aquesta mateixa línia cal alliberar de la presència militar totes les activitats de lleure i formació.
La reacció dels partits, en rebre la proposta, és diversa. Alguna és de silenci a l’establiment de diàleg, però val a dir que més d’un cop alguna de les propostes ha estat integrada en algun dels programes electorals.
Publicat a El Punt el 31/VIII/2010
Deixa un comentari