Contra el silenci
De l’1 al 3 de març tindrà lloc a Barcelona la primera sessió del Tribunal Russell sobre Palestina. La convocatòria sorgeix arran de la crida de Ken Coates, president de la Fundació Bertrand Russell; Nurit Peled, israelià, premi Sàkharov per la llibertat d’expressió 2001; i Leila Shahid, delegada de l’Autoritat Palestina davant de la Unió Europea. Recuperant l’esperit de l’històric Tribunal Russell sobre el Vietnam –«que aquest Tribunal previngui el crim de silenci…» (1966)–, s’examinaran les responsabilitats de les organitzacions internacionals i dels estats en les violacions del dret internacional registrades en el conflicte palestí. Tot i que les seves resolucions no són vinculants, el tribunal es basa en la legislació internacional i compta amb la participació de juristes i experts reconeguts internacionalment (www.tribunalrussell.org).
Bertrand Russell (1872-1970) filòsof, matemàtic i assagista gal·lès, va refusar l’allistament a la guerra del 1914 i fou, després de la segona guerra, un dels pilars del moviment pacifista anglosaxó. Tot i no ser, en sentit estricte, un literat, va rebre el Nobel de literatura l’any 1950 «en reconeixement dels seus variats i significatius escrits en què defensa ideals humanitaris i la llibertat de pensament», segons l’acta del jurat. Autor del manifest Russell-Einstein (1955) en què es denuncien les armes nuclears i es fa una crida per la pau.
Personalment saludo la reunió com una bona notícia perquè és una iniciativa contra el silenci. Com seguir tolerant l’existència d’un immens camp d’internament en el l’espai mediterrani? Saber que tota actuació referent al conflicte palestí és delicada i controvertida, que pot ser manipulada, i saber que el terreny està minat no pot justificar la connivència silenciosa. El Tribunal Russell no disposa d’una autoritat que pugui fer complir les seves conclusions, però aquestes poden contribuir a l’emergència d’una opinió pública que exigeixi veritables solucions, ajustades a la llei, humanes i pacífiques. Aquesta iniciativa i totes les que puguin sorgir amb ànim de pau són benvingudes, sense oblidar mai, però, que en qualsevol conflicte el partit més honorable és sempre el de les víctimes i que la gent que mereix confiança són aquells i aquelles que són capaços d’intentar caminar amb les sabates de l’altre. És a dir, palestins que poden plorar per l’Holocaust i jueus capaços de commoure’s amb la Nakba. N’hi ha. Els violents no en permeten la visibilitat, però hi són i en coneixem les obres. Són els que finalment faran possible la convivència.
Publicat a
El Punt 17-02-2010
març 4, 2010 a 12:58 pm
Benvolgut Alfons:
Celebro que la nostra ciutat aculli aquesta primera sessió de treball del Tribunal Russell sobre Palestina i agraeixo molt, Alfons, que ho publiquis. Certament el millor títol amb que ens ho podies anunciar és “contra el silenci”. Gràcies als mitjans de comunicació ens assabentem dels patiments de molts pobles i de situacions d’injustícia, però bona part d’aquesta crua realitat queda en el silenci, i pitjor encara, en el silenci mediàtic resten notícies esperançadores i testimonials com les que ens aportes.
Del que ens comentes m’agrada especialment els ponts de diàleg i d’acostament que resaltes en frases del teu article com: “palestins que poden plorar per l’Holocaust i jueus capaços de commoure’s amb la Nakba. N’hi ha.”
Com saps segueixo amb les meves classes d’història, enguany he deixat la història del món contemporani de 1r de Batx, on tractava aquests temes, i faig la història de Catalunya i Espanya. Aquest dies estem treballant la tragèdia de la Guerra Civil, tragèdia que hem conegut més directament pels relats dels nostres pares. Cada vegada m’interessen més les actituds d’homes i dones coherents amb els seus valors i que van acabar sent víctimes dels dos bàndols, gent de dretes i d’esquerres, creients i no creients… Em resulta interessant descobrir aquestes personalitats que els va tocar viure la tragèdia i van fer el possible per evitar el conflicte o minimitzar-lo, convertint-se en víctimes dels uns i dels altres.
No em vull allargar més. Gràcies Alfons, segueix endavant amb el teu bloc i la cerca de camins de pau.
març 4, 2010 a 6:51 pm
Gràcies Pere pel teu comentari que anima a seguir.
Potser t’interessarà saber que la Fundació per la Pau ha posat en marxa un portal en el que si recullen uns quants blocs de temàtica afí.
El trobaràs al web de la fundació. Ja em diràs què et sembla.
març 9, 2010 a 12:30 pm
Certament al la web de la Fundació teniu un fons documental i de recursos molt bo i molt interessant per al professorat de ciències socials i per a l’educació en valors. Felicitats als que hi treballen per mantenir l’arxiu viu.
març 8, 2010 a 1:52 pm
Des de l’organització del TRP volem donar-te les gràcies per dedicar aquest article a la celebració del Tribunal Russell sobre Palestina. Esperem que ho hagis pogut seguir en directe.
Per si potser del vostre interés, us deixem també el link de la compareixença que es va fer per presentar les conclusions del Tribunal a la Comissió de Cooperació i Solidaritat del Parlament de Catalunya: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=602231&p_cp2=tot&p_cp3=5&p_cp22=cerca#llistat_ordre_dia
Moltes gràcies.
març 8, 2010 a 5:55 pm
Gràcies! Efectivament vaig poder seguir una part de les sessions.
Felicitats per la feina feta.