Milions de soldats, per a què?
El passat dia 12 d’Abril es va convocar, per primer cop, el Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar. Es tracta d’una acció internacional que algunes ONGs catalanes hem recolzat. Aquell dia es publicà un manifest, signat per entitats i persones de diferents àmbits, que podeu trobar, per exemple, al web de la Fundació per la Pau. Bàsicament, ja us ho podeu imaginar, es tracta de denunciar davant de l’opinió pública la tragèdia que significa dedicar 1,1 bilions d’euros a l’aparell militar en un món on les carències en atenció mèdica, alimentació, educació, drets humans i polítiques medioambientals són colossals. Amb aquests diners és manté operatiu un conjunt d’exèrcits que sumen… 21 milions de soldats!
L’actualitat és tan vertiginosa que la informació ens cau al damunt com un allau. És difícil de pair ni que sigui només una mínima part de les informacions que rebem. I si bé és veritat que hi ha informacions amb les que no val la pena perdre-hi massa temps, també és cert que n’hi ha d’altres sobre les que faríem santament de parar-hi atenció. Algunes d’aquestes informacions significatives porten presagis, anuncis del món que estem construint amb els fets mentre potser amb les paraules expressem desitjos contradictoris. Els immensos recursos que dediquem a preparar la guerra no anuncien res de bo.
Des de l’opció noviolenta denuncio com un greu error i com un delicte contra la humanitat la venda d’armes a règims no democràtics en tant que causa coadjuvant a l’aparició de nous conflictes que faran necessàries , al parer d’alguns, noves intervencions a sang i foc. Denuncio també que no hi hagi cap voluntat d’anar substituint les forces armades estatals per unes mínimes forces internacionals sota comandament de l’ONU, denuncio que no s’avanci ràpidament cap a una llei internacional, extraordinàriament restrictiva, que reguli i pràcticament elimini el comerç d’armes, denuncio la investigació militar com una forma perversa d’exercir la intel·ligència i denuncio que unes societats que es volen civilitzades i creatives no es proposin idear formes noviolentes d’intervenció. I tot plegat ho denuncio al costat de milers de ciutadans. Però hem de ser, ben aviat, molts més.
Publicat a El Punt el 30/IV/2011
abril 29, 2011 a 6:52 am
És la nostra tasca de tota la vida, no cal que a Europa tingam un exèrcit cada pais. No cal i és greu també tenir una industria d’armament a cada país, subvencionada que es menja tans recursos i que ven armes a qualsevol per no perdre tans calés. És tan evident aquest missatge que porten anys però encara la gent no el fa seu, com per sort he tingut el previlegi en la vida de veure com es prenien per bojos el 1971 per no voler fer la mili i després decenes de milers van fer possible la utopia del final del servei militar.
abril 29, 2011 a 10:59 am
Gràcies pel teu comentari, Jordi! Crec que veiem les coses de manera molt semblant. Mai podem dir que som pocs perquè poc temps després el nombre es pot multiplicar sobtadament. ( Com va pasar amb l’objecció de consciència). Cal, això sí ser molt tossuts. Salutacions ben cordials.