A la Gran Bretanya també estan de retallada. Això no és notícia. Sí que ho és que el primer Ministre, David Cameron, hagi tingut la pensada que seria possible i oportuna una retallada en les despeses militars. Ho explica R.Ramos en una crònica a La Vanguardia. I no s’hi ha posat pas per poc: ha pensat, així, d’entrada, en un quaranta per cent. I tampoc no s’ha tallat gens en les propostes en què es podria concretar la reducció com, per exemple, la fusió de les forces nuclears britàniques amb les franceses. Caram, Mr. Cameron, vostè està decidit a passar a la història! Naturalment que ja li estan explicant que les circumstàncies demanen sacrificis als ciutadans; és per al seu bé!, i que no és oportú retallar significativament per aquest costat. Sembla que també se’l vol fer caure en el compte que amb menys dotació els soldats britànics serien més vulnerables en la batalla, a la qual cosa, però, sempre es pot objectar que el més segur per als soldats britànics, i en general per als de totes les nacionalitats, és estar-se quiets a casa. Veurem en què queda tot plegat, però em sembla molt important que s’hagi formulat la proposta o, simplement, que s’hagi insinuat.

Demostra que parlar d’una reducció molt important en les despeses de defensa no és una bogeria pròpia de marginals irresponsables. Tot un cap de govern, conservador!, d’una potència europea, i nuclear!, ho pot fer. Això fa pensar que haurem de revisar, fent-les més ambicioses, les exigències del moviment per la pau. D’altra banda la proposta demostra que el govern s’exerceix des d’unes determinades opcions i prioritats. Malbaratar enormes quantitats de recursos econòmics, intel·lectuals i humans, segant vides si convé, és una decisió, no és una fatalitat. Se’ns diu que es governa per possibilitats; sí, però si canviem les prioritats apareixen possibilitats noves, abans impensables. Canviant les prioritats no canvien de cop les realitats, però sí l’orientació. L’orientació de la història. Sincerament, sense ironia, Mr. Cameron: gràcies! I que tingui sort.