El nou any s’inicia sota el signe de la crisi. Res de nou. Estem on estàvem. Inflar un globus porta un cert temps i algun esforç, l’explosió dura un instant, reparar-lo…és possible? Quan un infant infla un globus amb l’ambició de fer-lo més i més gran finalment aquest explota. No és probable la reparació del globus, ara ja un parrac de goma, però sí que es poden aprendre algunes coses. La primera que els globus tenen un límit, la segona que per conservar el globus cal respectar-ne els límits i la tercera que cal superar la frustració i seguir endavant sense globus. Però deixem el terreny metafòric. No podem reparar un sistema econòmic del qual n’hem superat els límits i que ha fracassat. És un suïcidi tornar a confiar en tots els que aconsellaven, i segueixen aconsellant, créixer sense nord ni aturador. La segona oportunitat que tenim no és la de reparar el sistema que ha fracassat, sinó la de canviar-lo, o reorientar-lo, per a la qual cosa cal canviar d’objectius. Tenim una segona oportunitat per a intentar una societat humana sòlida, és a dir cohesionada, seria, com a antònim de frívola, i modesta en les seves ambicions materials. Si l’ambició desenfrenada de guanys i riqueses ha conduït a la crisi, la reconstrucció social ha de ser guiada per la prioritat dels drets humans, polítics i socials, de la seguretat humana i de la pau. I els líders, intel·lectuals, socials i polítics, han de ser altres i diferents.
En aquest context de crisi, les ONGs veuran substancialment mermades les seves entrades per donacions provinents de grans empreses o per subvencions públiques concedides als seus projectes. Què passarà? Doncs quelcom de ben interessant: la continuïtat de moltes ONGs quedarà en mans dels ciutadans. Quin sentit té una ONG si no és la de ser un somni, convertit en projecte, de la societat civil? Els ciutadans sabran, malgrat la crisi, intensificar el seu suport a determinades ONGs per mantenir-les plenament operatives i ,alhora, aprofitaran les circumstàncies per abandonar aquelles que potser mai han significat gran cosa per a ningú.
Publicat a El Punt el 22/I/2011
