Rebutjo la violència en totes les seves formes i fa molts anys que col·laboro, en la mesura de les meves modestes capacitats, en la implantació de la cultura de pau. Una cultura que té prioritats diferents de la cultura dominant. Una cultura que ha de fer possible l’eradicació de la violència com a instrument de canvi, o d’estabilitat!, políticosocial. Al capdavall és tot tan senzill com difícil, es tracta de substituir, a tots els nivells, el domini per la col·laboració. El domini demana força i aquesta cal que es transformi ben sovint en violència; la col·laboració demana respecte i el seu camí és el diàleg. A més a més la violència, contemplada de prop, em fa basarda i em repugna visceralment. I per si tot això fos poc soc molt conscient que la meva edat comporta unes limitacions físiques que fan temible la proximitat de qualsevol aldarull. Sembla, en conseqüència amb tot l’anterior, que hauria d’agrair qualsevol esforç que la força pública fes per protegir-me de la violència. Doncs, no senyor, qualsevol no! A la policia li exigeixo, en sóc accionista!, que empri uns mitjans que s’inclinin més per la col·laboració que no pas pel domini, que minimitzin la força i que maximitzin el respecte, una policia que es negui a usar mitjans desproporcionats (pilotes de goma, per exemple) ,una policia que faci servir més la intel·ligència i menys les eines violentes. La intel·ligència no serveix per aturar un allau, però el pot evitar. I una policia que sigui molt conscient de quins registres activa en la ciutadania quan posa en pràctica artefactes tan dubtosos com la famosa web per a les delacions. Ja sap què està fent? Està ben assessorada? En farà també una de corruptes, una altra de receptors de sous inverosímils, una altra de titulars de comptes en paradisos fiscals,…? No perdem els nervis i recuperem la serenitat. També els responsables de la policia. I per als temps que venen recomano els clàssics més que no pas els tertulians. Vegeu, per exemple, Erich Fromm:“…tot és possible perquè hi va haver persones que gosaren dir no al poder que fos, en nom de la seva consciència i de la seva fe, (…) la seva evolució intel·lectual depengué de la seva capacitat de desobediència”.
