El concert d’ahir, de la coral mataronina La Primavera per la Pau, a l’església del Pi, em va reforçar el convenciment de la importància de la música com a vehicle i suport de les causes que tenim per més nobles. Una vegada vaig sentir una definició que vaig adoptar com a referència. No en recordo les paraules exactes però sí tot el sentit. Venia a dir que la música és l’únic llenguatge que ens permet l’accés a un món de plenitud humana en el que totes les persones de bona voluntat hi tenim posada l’esperança. I ahir, immers en l’atenta escolta de les peces a les que la coral donava vida , sentia clarament que sí, que indubtablement podíem progressar cap a un món en pau. També vaig pensar que una causa sense música és potser una causa perduda, perquè… com suggerir imatges del que encara no és del tot real, com fer percebre el que no pot ser dit, com fer sentir el que no pot ser vist sinó és mitjançant la música? Amics de La Primavera per la Pau: moltes gràcies! Moltes gràcies per facilitar-nos aquest accés emocional a una realitat que anem construint dia a dia, moltes gràcies per anticipar-nos la vivència d’un món en el que la violència no hi té lloc.
