Les aspiracions profundes i amplíssimament compartides d’una societat, o, fins i tot, de la societat humana en la seva globalitat, la pau per exemple, no poden ser el fruit d’una concatenació afortunada d’episodis. Només poden ser el resultat d’un procés històric que es desenvolupa en paral·lel amb la creació i desplegament d’una consciència cívica col·lectiva que l’anima. Expressió d’aquesta consciència és l’opinió pública.
La manifestació del “Nosaltres decidim” va ser una fortíssima sotragada social protagonitzada pel poble català que manifestava, més que el seu malestar, la seva ambició. Mantinc des de fa temps que als terratrèmols socials els segueixen, talment com una rèplica, moviments profunds en el terreny polític. Crec, per tant, que hem d’esperar importants conseqüències polítiques. Hi ha qui suposa, o tem, que la gran manifestació serà decisiva en els resultats, a la tardor, de les properes votacions. Però potser no, probablement no ho serà. Qui la menystingui les té perdudes, però cap partit que la consideri significativa està ara mateix en condicions de canalitzar i convertir en projecte l’enorme l’energia social que emana de la manifestació. Per altra banda, unes eleccions són un episodi i el 10-J no el podem situar en un marc episòdic. No hi cap. El 10-J, posant fi a una etapa i iniciant-ne una altra, és una fita d’un procés històric. Les relacions amb l’Estat, més en profunditat que en el dia a dia, han quedat molt avariades i, no sabem amb quina extensió, s’ha propagat la doble convicció que tenim un mal company de viatge i alhora, que deixar-lo és realment possible.
Penso que el pronunciament multitudinari, més que instar els partits que competiran en les eleccions, el que fa és instar el proper Parlament i el govern que aquest decideixi, a donar forma política a l’exigència d’autogovern. Cap a la independència? Potser, però més clarament encara vaig llegir en la manifestació el rebuig unànime a tot allò que impedeixi a aquest poble evolucionar lliurement cap on la seva consciència cívica li aconselli. Aquells que en aquest moment estan afilant campanyes no haurien d’oblidar que la democràcia no és essencialment una tècnica per assolir el poder. Oblidar el mandat expressat el 10-J seria un flac servei al país i una raó més per a una perillosa desafecció política. Polítics al darrere? No. Al costat. Transformant en projecte polític les més nobles ambicions de la nació.
Publicat a El Punt el 31/07/2010
