Ep! Felicitats a tots per la Marató. Diu bé del país. És un exemple de capacitat d’organització, de desplegament d’empatia, de vivència col·lectiva del sentiment solidari i possiblement també un bon programa televisiu. Milers de persones, centenars d’entitats, d’empreses, d’ajuntaments aconsegueixen coincidir simultàniament en fer atenció a un problema. És una espècie de miracle que es produeix cada any. Benvingut sia! I… gràcies a tots!
El resultat econòmic, en el qual es concreta el resultat de tants esforços, ha arribat a una xifra rècord de set milions i escaig d’euros, que seran finalment més, un cop passat el rasclet pels diferents formats de donació. Podríem dir que estem un xic per damunt de l’euro per ciutadà, i això em recorda que hi ha una altra organització que també recapta més d’un euro al dia per ciutadà: l’exèrcit. La diferència entre la marató i l’exèrcit és que la marató és cosa d’un dia a l’any, mentre que l’exèrcit no perdona ni un dia de l’any. De manera que tots i cada un dels ciutadans aportem a la marató un xic més d’un euro a l’any i gairebé quatre-cents a l’exèrcit espanyol.
Considerant que un món basat en la solidaritat és molt més desitjable que un món basat en la por i que el diàleg ha de substituir a les raons de la força, si és que algun dia volem ser plenament humans, proposo:
Suprimir el pressupost de defensa militar.
Destinar aquesta immensa quantitat a despeses inspirades per la nostra solidaritat.
Seguir celebrant la marató, un dia l’any, amb la finalitat de recollir fons per al finançament de l’exèrcit.
I per avui res més.
