Puc entendre, i fins i tot sentir-ne l’ardor
fins haver de lluitar per expulsar-lo, el ressentiment que neix de la compassió per les víctimes. Però em sento totalment estrany a l’odi sustentat per la ideologia i a la indiferència homicida dictada pels interessos.
Hi ha persones que fan por perquè ens fan sentir l’alè de la bèstia, altres ens glacen el cor des d’una racionalitat implacable.
Tan uns com altres són promesa d’un futur indesitjable i anunci de desgràcia. Ni l’odi, ni l’interès poden fer-nos més humans. Sí que ens cal la més sòlida de les determinacions i el més alt coratge per deixar-nos guiar per la compassió i la misericòrdia pròpies dels nets de cor. I per posar l’altra galta, és a dir per insistir, per no abandonar, per tornar-hi, malgrat tot, una i altra vegada.
Bona Pasqua a tothom, fins i tot als uns i als altres ( germans al cap i a la fi).
