El passat dia 12 d’Abril es va convocar, per primer cop, el Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar. Es tracta d’una acció internacional que algunes ONGs catalanes hem recolzat. Aquell dia es publicà un manifest, signat per entitats i persones de diferents àmbits, que podeu trobar, per exemple, al web de la Fundació per la Pau. Bàsicament, ja us ho podeu imaginar, es tracta de denunciar davant de l’opinió pública la tragèdia que significa dedicar 1,1 bilions d’euros a l’aparell militar en un món on les carències en atenció mèdica, alimentació, educació, drets humans i polítiques medioambientals són colossals. Amb aquests diners és manté operatiu un conjunt d’exèrcits que sumen… 21 milions de soldats!
L’actualitat és tan vertiginosa que la informació ens cau al damunt com un allau. És difícil de pair ni que sigui només una mínima part de les informacions que rebem. I si bé és veritat que hi ha informacions amb les que no val la pena perdre-hi massa temps, també és cert que n’hi ha d’altres sobre les que faríem santament de parar-hi atenció. Algunes d’aquestes informacions significatives porten presagis, anuncis del món que estem construint amb els fets mentre potser amb les paraules expressem desitjos contradictoris. Els immensos recursos que dediquem a preparar la guerra no anuncien res de bo.
Des de l’opció noviolenta denuncio com un greu error i com un delicte contra la humanitat la venda d’armes a règims no democràtics en tant que causa coadjuvant a l’aparició de nous conflictes que faran necessàries , al parer d’alguns, noves intervencions a sang i foc. Denuncio també que no hi hagi cap voluntat d’anar substituint les forces armades estatals per unes mínimes forces internacionals sota comandament de l’ONU, denuncio que no s’avanci ràpidament cap a una llei internacional, extraordinàriament restrictiva, que reguli i pràcticament elimini el comerç d’armes, denuncio la investigació militar com una forma perversa d’exercir la intel·ligència i denuncio que unes societats que es volen civilitzades i creatives no es proposin idear formes noviolentes d’intervenció. I tot plegat ho denuncio al costat de milers de ciutadans. Però hem de ser, ben aviat, molts més.
Publicat a El Punt el 30/IV/2011
